COM APLICAR LÍMITS ALS FILLS?
És fonamental que els nens aprenguin fins on poden arribar en la relació amb els seus pares. En el desenvolupament de la personalitat els nens assagen i comproven aquests límits. D’altra banda, posaran a prova els adults en nombroses ocasions.
L’absència de límits i normes en la família pot portar conseqüències negatives de cara a l’educació dels nens. La manera d’aplicar-los dependrà del estil parental que s’utilitzi en l’educació dels fills.
Per molts pares és difícil dir que no i mantenir-se fermes amb els fills, però és necessari fer-ho per l’educació. Les normes i límits s’han d’entendre com una mostra d’afecte cap a ells. Al fer-ho, el nen aprèn quins són els seus drets, desenvolupa el sentit de protecció i cura. A més, a partir dels límits els pares li fan saber al nen el que s’espera d’ell, fet que desencadena el seu desenvolupament d’auto-control i convivència familiar.
Com s’han d’aplicar?
Cada situació estarà encaminada des dels recursos emocionals i les expectatives que tenen posades en el nen, tenint en compte en quin moment del desenvolupament es troba i les seves característiques.
S’ha de tenir en compte certs aspectes bàsics:
- Ser objectiu: s’han de marcar les normes de manera concreta i especificant els límits amb frases curtes i ordres precises.
- Opcions: podem donar-los oportunitats limitades per decidir com han de complir les ordres. Ja que aquesta llibertat provoca que el nen senti poder i control, reduint possibles resistències. Per exemple, podem donar-li dues opcions per tal que faci el que volem.
- Fermesa: per tal d’aplicar els límits és necessària.
- S’ha de recalcar allò positiu: els nens són més receptius quan reben reforços positius. És millor dir el que ha de fer en comptes del que no ha de fer.
- Guardar les distàncies: quan els límits s’imposen de manera autoritària es crea una lluita de poders i, per tal d’evitar-ho, és millor que se’l responsabilitzi. Ell ja sap que té una obligació, només cal recordar-li, no imposar-li i guardar les distàncies.
- Explicar el perquè: quan el nen entén el motiu d’una norma com una manera de prevenir situacions conflictives per ell mateix o pels altres, es sentirà més motivat per complir-la. Quan entenen la raó, els nens poden desenvolupar valors interns de conducta o comportament i crear la seva pròpia consciència.
- Suggereix una alternativa: sempre que s’apliqui un límit, s’ha d’intentar indicar una alternativa acceptable. Així mateix, li semblarà menys negatiu i es sentirà compensat. Al oferir alternatives, se li ensenya que els seus sentiments i desitjos són acceptables.
- Fermesa en el compliment: si la rutina és flexible incita a la resistència i es torna impossible de complir.
Beneficis d’aplicar límits:
- Els hi proporcionen seguretat: els ajuda a aprendre sobre la seguretat. Els nens necessiten límits per aprendre el que se li permet fer o on se’l permet anar.
- Permeten que tinguin noves oportunitats: els límits poden ser vistos com oportunitats per demostrar als nens que poden ser responsables d’ells mateixos aprenent les normes que se’ls hi ha donat.
- Ensenyen auto-disciplina: marcar límits és una gran mesura per transmetre habilitats d’auto-disciplina. L’objectiu perquè el nen aprengui a tenir una disciplina i responsabilitats a partir dels límits i les normes és que pugui establir conductes sanes sense la necessitat de recordatoris. Per tant, l’ús de normes i límits ajuda als nens a aprendre com començar a ser adult.
Ariadna Mestres Salgado
Psicòloga col. n. 27018
@eljardin.deariadna